Nova editorial oberta i lliure

Dyskolo ens pareix un exemple del què hauria de ser el treball editorial obert i lliure:

Vet aquí un exemple amb un  llibre de Manuel Sacristán disponible lliurement en calàmeo:

La función de la ciencia en la sociedad contemporánea –
CC by-nc-nd 4.0 –
Manuel Sacristán Luzón

BTW accepta FairCoin com a moneda social..

Something to Share with.. Towards an Educational Professional Cooperative for an Open and Free Knowledge

Something to share with someone


Towards a trully Open and Free University:

Examples of a Global Crisis

On an Educational Professional Cooperative in the global cooperative Freedom Coop.

An Open Knowledge Repository for a Free and Open University.

Project towards a European Cooperative for a Free and Open Knowledge

Assessment of the feasibility and timeliness of the project.

By Joaquim Bernà i Torres; Social Sciences Secondary Teacher on Valencian Conselleria d’Educació.  As a membre of the Col·lectiu Blanquerna.

Preface. Towards a trully Open and Free University.

The late years evolution of the educational system has been the cause of many discussions and some of them trully significant towards a Paedagogical Renewal based in inclusion, adaptation to the individual and social context criteria, but also in independence from the classic concepts of item and numerical assessment, and so on…

To make it clear, from now, this evolution, we will remark an enumeration of some of the big changes in the educational environment troughout the planet Earth as some launchers for strong ideas for a Paedagogical Renewal and that we will see as, later, a track to know resistences by the educational system itself as an institution.

1.- The Crisis of the Traditional System of Education as seen in different flavors and traditions in recent years reinforces the idea of the need for a true educational renewal, but above all, it represents the end of a certain time and so for alternative education policies so far been implemented. Reflection which are successive and sometimes impulsive educational reforms that have been around the world where traditional schemes remain (apparently with better results). The repeated failure of these reforms reinforces truly innovative alternatives which nevertheless maintain quality levels with proven test results as PISA shows plainly.

2.- The Technological unstoppable Crisis meant the emergence of the digital world of telecommunications within the traditional educational system reinforcing the one hand, the need for educational reform front obsolete structures that value still learning mechanical and mechanistic, but also the other side is an ideological revolution comparable to the extension of the press. Correlate with the crisis of educational institutions that own the expansion of environmental distribution and knowledge sharing culture with the traditional book writing. But culture books, against what had been hypothesized by striking neotecnicians, is not over; what happened is, with the emergence of new forms of creation and distribution / sharing culture book writing that connect the past such as the Renaissance itself was born in which the primitive press industry itself.

3- The Social Srisis that erupted at the beginning of the XXIth. century, when expectations were others with the concept of the End of History, has resulted in the radicalization of social inequalities, disparities not only as economic but also and especially of access to knowledge and knowledge parceled and closed traps owners are justified only to the maintenance of class rule by the minority ruling bourgeoisie face the great mass of the human population that is no longer the subject of science fiction as film ‘Elysium’ [2013; http: // www. imdb. com / title / tt1535108] shows, but a subject of the present sharpest all general mass media.

4.- The Economic Crisis since 2008, which has just made clear that the structural crisis of capitalism as a Mode of Production (as in Marxist term) and / or Civilization (for a More Positivist POW). The correlation with the economic crisis of unpayable debts of cheap bank loans for educational purposes makes this crisis, and that involves the discussion of the model in Chile postpinochetista that illuminates the structural crisis of the capitalist economic model also educational and not just as relations of production or capitalist socialization assume different cases of Cul de Sac History between the USA and Chile.

5.- The Ecological Crisis, which prefigured the early production crisis to end into the unsustainability of the capitalist model itself apparently leveraged as reveals the impossibility of ‘shortages’ of previous historical patterns; leads us to the realization of the obvious limitations of Earth resources to supply the crazy race for unlimited production of useless goods. The very model of sustainable alternative cirular exemplified in making plastic filaments for recycling the tons and tons of solid waste shows that we are not so far from the realization of viable alternatives to this capitalist chaos.

Examples of a Global Crisis

To stop such a causal context of the process of an Educational Renewal, now we’ll begin to see how these changes have affected the context handle all the crises of the capitalist mode exemplified in the strategies, approaches and concrete manifestations of this Educational Renewal.1

1.- Crisis of the Education System regarding its function, ie, training of the staff and then upholding it in the labor market. But, it should not return to school for updating knowledge and yet can not do anything because the speed with which changes in the context of vocational training institutions is so high and the stiff as a regulatory process and normalizing so rigid that adaptation seem impossible without getting rid of the Educational Institution itself. . So the total loss is mutual. We load the model that has been successful outsourcing the training process in institutions that are not the same as everyday and usual jobs work; which is but definitive proof of the failure of neoliberalism occurred after 2008 as a political and economic ideology. And, on the other hand, the consecration of a model public and community education as the Finnish one. [ ]

2.- The Technology Crisis has been featured in previous historical process, since the social dynamics created innovative institutions (Open Campuses) and its innovative practices such as bar-camp, the MOOC, etc. The need for learning from the world of work and enterprise made possible the spread of those, more adapted to the changing structures of today’s world and his particular sensitivity lifestyle hacker demanded freedom but also inexcusable commitment with knowledge and know-how. . The ethical hacker Pekka Himanen is the reference book for these items. []

3.- The contemporary Social Crisis, since May 1968, has been a crisis of legitimacy of educational institutions at the same time a crisis of the inevitability of class domination or patriarchy or neocolonial, etc. The battlefield has developed liberated areas where the possession of knowledge and know-how has been the key to the real independence of social communities alternatives, from the first communes to the Confederations in Kurdistan. Today, independence implies real food sovereignty, with the correlation of social control of organic farming; Technological Sovereignty, the break with the unsustainable model industrialist multi distribution of goods and knowledge to manufacture customized via 3D printers.. Female antipatriarchal sovereign self-sufficient communities of women, etc.

4.- The Economic Crisis that has led to the marginalization of many of the people who left the labor market with a rating as high as useless within the expectations of the capitalist system has made it possible to develop technological alternatives to an extent that the most optimistic did not suspected at all. The proliferation of cooperatives, communes, Roommates, etc.., is the point and will be the sign of the times that mark the collapse of the capitalist system as we know it.

5.- The Ecological Crisis so denied as real everyday, it has only to prove impossible to avoid structural changes, these yes, involving the abandonment of fossil fuels and centralized adoption of renewable energy in the context of third Industrial Revolution as Jeremy Rifkin theorizes. []

Therefore, these structural changes can’t hide making changes announced for Educational Renewal in the early twentieth century that is no longer a dreamer nutty professor but well known University doctors in a context that applies the teaching model of the Universities which still happens there to the lower levels of educational model.. In the Primary Schools. All within a new institutional and social structure in which the passage from a lower educational level into a superior one becomes an extension of the learning network rather than abandoning the primaries.. []

In this context that we propose the creation of a New University Educational Institution in that free and open technology dichotomies in which Open Software and Free Software formerly shown are all reduced to within the Superior target of the creation of Popular Infinite and incrementally Empowerment.

So now we would spend time on the description of this model and how this specific proposal will manifest the creation of specific institutions such as the Professional Cooperative in the global cooperative Freedom Coop.

On an Educational Professional Cooperative in the global cooperative Freedom Coop.


The creation of Freedom Coop [ ] establishes a new framework for absolutely guaranteeing unemployed young workers hyperqualified nourishing the ranks of the unemployed, a career opportunity at the same time legal and outside the capitalist system through the use of Faircoin2 and as an internal cryptocurrency unit of account to the cooperative Coop Freedom. []

Thanks to the potential this platform offers as an European Cooperative to the highly skilled workers now unemployed, like most of them temporary workers, but also many workers with fixed carriers Limited for various reasons to internal promotion as a place to retire based in the educational administration, it is our intention to establish ourselves a European Professional Cooperative Teachers for a Free and Open Knowledge as a platform for the promotion of Popular Empowerment through the dissemination of scientific and humanistic tools necessary for their achievement.

The members of the Professional Cooperative could be unemployed or employed people in some way by the education authorities (people unemployed should be capable of being employed in view of the specific criteria of educational administrations. although the requirements of nationality or residence in a given territory weren’t met).

The structure of the cooperative should be based on two complementary and integrated platforms: 1) An open-access repository of educational resources online (ROEROL) managed by professional documentation and library (including both unemployment as arranged by the authorities), while working as a Professional Cooperative integrated FreedomCoop; 2) a Professional Cooperative for a Free and Open Education (COPEOL) in which all teaching professionals could participate, whether it be at the level that they are in favor of the dissemination of knowledge for People Empowerment against predatory capitalist system of the territory and the people.

The economic activities of these cooperatives can be free access services and services tailored to the needs of individuals and groups of people who come with the intention of receiving these services, which would, to pay somehow, payment may be redeemed these services in euro, other fiat currencies, and Faircoin2.

1.- Open-access Repository of Educational Resources Online (ROEROL)

First described the need for a repository for educational resources accessible online that should be opensource, open source, with a license that could imply a proper citation of them.

1.1.- Library Professional Management (Sub coop? In any case there must be professional librarians)

The professional management of this repository should be of a cooperative or a number of people and/or nodes within the network of Freedom Coop, who had the qualifications to work in public administration as librarians or archivists.

The various tasks that could be developed are: a) Library Management, as a maintenance servive for Repository ROEROL, management must be nonprofit and could be complemented by a similar service at the different education authorities that in nowadays, offer us these services in a more or less easy way so as to accomplish their own goals of educational public service; b) Research Services Resource and Research (both findings ROEROL as any other service free and open access to such resources), they would definitely be paid by individuals and/or groups of plaintiffs same services therefore fiat currency as Faircoin2.

1.2.- (Library Management) Maintenance Services of an open and free access to online ROEROL

Library management, as the repository ROEROL maintenance must be performed by qualified personnel in a standardized way by the public or that could be classified as suitable for these authorities according to their rules. The management must be nonprofit and could be complemented by a similar service at the different education authorities that, nowadays, offer us these services in a more or less easy way to accomplish their own goals of educational public service.

1.3.- (Library Management) Research Services for Resource and Research (paid)

These research services and research resources (that could be findings both in ROEROL as in any other free and open access service to such resources) would be made by the people in charge of maintaining free and open access or by authorized persons or and those under their supervision. These services would definitely be paid by individuals and/or groups of plaintiffs themselves as much in fiat currency or in Faircoin2.

2.- Professional Cooperative for an Open and Free Eductation (COPEOL; Payment services for Punctual training service taught by trained professionals..)


In addition to management of open resources this project requires human ones capable of facilitating learning to make actual empowering people for their struggles and their social actions which, without this base, have never been able to overcome at a state of permanent revolt more or less without any possibility of going beyond these on a stage or dual power administrations alternatives to seemingly ‘legal’ changes that allow truly historic and/or revolutionary social and cultural level.

Those services have to be done by qualified personel by education authorities or that could be positively qualified for these tasks in teaching.

Those services must to be pay to the Cooperative as much in fiat currency or in Faircoin2.

The decision to put a price on services and the criteria to apply their collection shall be the responsibility of the Cooperative, which will always be the criterion of access to knowledge as a determinant to justify all its actions. For example, admission and scholarships grants for access to information and/or educational training.

Assessment of the feasibility and timeliness of the project.


In these historic moments of extreme volatility for social duties with a job crisis that is reflected in unemployment and/or excessive precariousness of teaching and documentary it called us that it seems very timely to launch this project.

Both in terms of the provision of services that the public education is increasingly setting aside in favor of the privatization of those services as a restriction to knowledge and enjoyment of art and artistic activities, such as now performing.

From the point of view of the valencian public administration

From the point of view of the Public Educational Valencian Authorities , the emergence and consolidation of this project would allow the consolidation of a basic criterion of public access to knowledge and artistic activities could be complemented with services as ours now, authorities are using both educational and cultural facilities in their library facilities, documentary personel and educational services.


From the point of view of the European Cooperative Freedom Coop.

From the point of view of the European Cooperative we put in place to: a) ensure the empowerment of populations in the basic tools that allow control of these with respect to the environment and social and economic activities of the predatory capitalist system; b) facilitate access to selfemployment for a large part of these amply qualified youth could contribute to give their cooperative skills while giving a service to the population between which lies; c) allows the creation of an alternative structure to the public in anticipation of a disaster such as this can be foreseen in shaping global issues in recent years.

València, october, 9th, 2016

Col·lectiu Blanquerna



Projecte per a una Cooperativa Professional Educacional pel Saber Obert i Lliure

Alguna cosa per a compartir amb algú


Per Una Universitat veritablement Oberta i Lliure:

Exemples d’un Crisi Global

Per una Cooperativa Professional Educativa dins la cooperativa global Freedom Coop.

Un Repositori basat en el Coneixement Obert cap a una Universitat veritablement Lliure i Oberta.

Projecte per a una Cooperativa Europea del Coneixement Lliure i Obert

Valoració de la viabilitat i de la oportunitat del projecte.

By Joaquim Bernà i Torres; professor d’Ensenyament Secundari de la Conselleria d’Educació valenciana.

Introducció. Per a una veritable Universitat Lliure i Oberta.

L’evolució del sistema educatiu en els últims anys ha estat causa de moltes polèmiques i algunes d’aquestes vertaderament significatives pel que seria una Renovació Pedagògica basada en criteris d’inclusió, adaptació al context social i les persones, independència dels conceptes clàssics d’assignatura i avaluació numèrica, etc.

Per concretar, a partir d’ara, aquesta evolució, remarcarem una enumeració de les grans modificacions del context educatiu a tot el planeta Terra com a llançadores de grans plantejaments de Renovació Pedagògica i que, posteriorment, vorem com a clau de les resistències del propi sistema educatiu institucional.

1.- La Crisi del sistema tradicional educatiu en els seus diferents sabors i tradicions en els últims anys reforça la idea de la necessitat d’una veritable renovació pedagògica però, sobre tot, representa la fi d’una determinada època i de les alternatives de les polítiques educatives que fins ara s’han aplicat. Reflex del qual han estat les successives i de vegades impulsives Reformes Educatives que s’han patit arreu del món on no es mantenen els esquemes tradicionals (aparentment amb resultats millors). El fracàs reiterat d’aquestes reformes reforça les alternatives veritablement novadores que tanmateix mantenen uns nivells de qualitat contrastats amb els resultats de proves mínimament transparents com PISA.

2.- La Crisi Tecnològica que significà la irrupció imparable del món digital de les telecomunicacions al si del sistema educatiu tradicional reforça, per un costat, les necessitats de renovació pedagògica front unes estructures obsoletes que valoren encara l’aprenentatge mecànic i mecanicista, però també d’altra banda suposa una revolució ideològica comparable a la de l’extensió de la impremta. Amb el correlat de la crisi de les institucions educatives pròpies de l’expansió d’aquell medi de distribució i compartició del coneixement amb la cultura librària tradicional. Tanmateix la cultura librària, contra el que s’havia hipotetitzat pels cridaners neotecnòlegs, no s’ha acabat; el que ha passat és, per contra l’aparició de noves formes de creació i distribució/compartició d’aquesta cultura librària que connecten amb èpoques anteriors com ara el propi Renaixement en el qual va nàixer la pròpia Impremta.

3- La Crisi Social que ha esclatat al començament del segle XXI, quan les expectatives eren altres amb el concepte de la Fi de la Història, ha donat com a conseqüència la radicalització de les desigualtats socials, desigualtats no solament ara econòmiques sinó també i especialment d’accès al saber i el coneixement parcel·lat i tancat en paranys propietaris que són justificats només amb el manteniment del domini de classe per part de la minoria burgesa dominant front a la gran massa de la població humana que ja no és només tema de Ciència Ficció com a la pel·li “Elysium” (2013; ) sinó un tema de l’actualitat més punyent a tots els mass media generalistes.

4.- La Crisi Econòmica des de 2008, que no ha fet més que fer palès la Crisi Estructural del Capitalisme com a Mode de Producció (term. marxista) i/o civilització (term. més positivista). El correlat amb la crisi econòmica dels deutes econòmics impagables dels prèstecs bancaris amb finalitat educativa fa d’aquesta crisi, i la que suposa la discussió del model al Xile postpinotxetista, ens il·lumina la crisi estructural del model econòmic capitalista educatiu també i no només de les relacions de producció o socialització capitalistes que pressuposen els diferents casos de Cul de Sac Històric entre els USA i Xile.

5.- La Crisi Ecològica, que prefigurada en la primerenca Crisi Productiva per acabar amb la insostenibilitat del mateix model capitalista apalancat aparentment en la impossibilitat de les “escassetats” dels models històrics anteriors; ens du a la realització dels límits evidents dels recursos terrestres per abastir l’esbojarrada carrera per a la producció il·limitada de bens inútils. La pròpia sostenibilitat del model cirular alternatiu que s’exemplifica en l’elaboració de filaments plàstics per reciclar les tones i tones de deixalles sòlides ens demostra que no estem tan lluny de la concreció d’alternatives viables al desgavell capitalista.

Exemples per a una crisi global

Per a deixar ara el context causal del procés de la Renovació Pedagògica, començarem ara a veure com han afectat aquestos canvis en el context de la Maneta de les Crisis del Mode Capitalista tot exemplificant-se en les estratègies, plantejaments i manifestacions concretes d’aquesta Renovació Pedagògica.

1.- La Crisi del Sistema Educatiu pel que fa a la seua funció, és a dir, a la formació del personal que després es fa valdre i que.. No hauria de tornar a l’escola per a demostrar i tanmateix no pot fer una altra cosa perquè la velocitat amb la qual canvia en context de la Formació Professional és tan alta i les institucions tan encarcarades en un procés normatiu i normalitzador tan rígid, que l’adaptació pareix impossible sense carregar-se la pròpia Institució Educativa.. Amb la qual cosa la derrota és mútua i total. Ens carreguem el model d’èxit que ha estat l’externalització del procés formatiu en institucions que no són les mateixes de la vida quotidiana i el treball usual; el qual no és sinó demostració del fracàs definitiu sobrevingut després de 2008 del neoliberalisme com a ideologia política i econòmica. I, per contra, la consagració d’un model públic i comunitari d’ensenyament com el finlandès. []

2.- La Crisi Tecnològica ha estat protagonista en el procès històric anterior, donat que la pròpia dinàmica innovadora creava les institucions (Open Campuses) i les seves pràctiques novedoses com ara els bar-camp, els mooc, etc.. La necessitat d’aprenentatge per part del món laboral i empresarial ha fet possible la generalització d’aquelles, molt més adaptades a les estructures cambiants del món actual i a la seua particular sensibilitat amb el mode de vida hacker que demana llibertat però també compromís inexcusable amb el saber i el saber fer.. L’ètica hacker de Pekka Himanen és el llibre de referència per aquests conceptes. []

3.- La Crisi social contemporània, des del maig de 1968, ha estat una crisi de legitimitat de les institucions educatives al mateix temps que una crisi de la inevitabilitat de la dominació de classe o patriarcal, o neocolonial, etc. El camp de batalla ha anat desenvolupant zones alliberades on la possessió del saber i del saber fer ha estat la clau de la independència real de les comunitats socials alternatives, des de les primeres comunes fins a les Confederacions al Kurdistan.. Hui, la independència real implica Sobirania Alimentària, amb el correlat del control social de la Agricultura Ecològica; Sobirania Tecnològica, amb la ruptura amb el model industrialista insostenible per la multi distribució de bens i coneixements que permet la fabricació personalitzada via impressores 3D.. Sobirania Femenina anti Patriarcal de les comunitats de dones autosuficients, etc.

4.- La Crisi Econòmica que ha fet possible la marginació de bona part de les persones que sortien al mercat laboral amb una qualificació tan alta com inútil dins de les espectatives del propi sistema capitalista ha fet possible el desenvolupament tecnològic alternatiu fins a límits que els més optimistes no sospitaven ni de bon troç. La proliferació de Cooperatives, Comunes, Pisos Compartits, etc.., és i serà el signe dels temps que marcarà l’enfonsament del Sistema Capitalista as we know it.

5.- La Crisi Ecològica tan negada i tan real dia rere dia, no ha fet més que demostrar impossible de defugir els canvis estructurals, aquestos sí, que impliquen l’abandonament de les energies fòssils centralitzades i l’adopció de les energies renovables en un context de Tercera Revolució Industrial com teoritza Jeremy Rifkin. []

Per tant, la indefugibilitat d’aquestes modificacions estructurals fa que els canvis que anunciava la Renovació Pedagògica a començament del segle XX ja no siguen de somiatruites sinó de doctors ressabuts d’Universitat en un context en el qual és el model didàctic de les Universitats el que passa a ser model didàctic dels nivells inferiors.., denominats ara primaris. Dins tot d’una nova estructura institucional i social en la qual el pas d’un nivell inferior didàctic a un de superior passa a ser una ampliació de les Xarxes d’Aprenentatge més que no pas un abandonament de les primàries.. []

En aquest context és el que proposem la creació d’una Nova Institució Educativa que seria la Universitat Oberta i Lliure, en la qual les dicotomies tecnològiques de l’Open software i del Free Software es troben totes elles reduïdes al si de l’Objectiu Superior de la creació d’Apoderament Popular Incrementalment Infinit.

Passaríem doncs ara a la descripció d’aquest model i de com en aquesta proposta concreta es manifestaria la creació d’institucions concretes com ara la Cooperativa Professional dins la cooperativa global Freedom Coop.

Per una Cooperativa Professional Educativa dins la cooperativa global Freedom Coop.

Amb la creació de Freedom Coop [] s’estableix un marc absolutament nou per a garantir, per als jòvens aturats hiperqualificats que nodreixen les files de l’atur, una eixida professional al mateix temps legal i fora del sistema capitalista gràcies a l’ús de Faircoin2 com a criptomoneda i unitat de compte intern a la cooperativa Freedom Coop. []

Gràcies a les potencialitats que aquesta plataforma cooperativa europea ofereix als treballadors altament qualificats avui a l’atur, com ara bona part dels treballadors interins, però també, molts treballadors fixes amb carreres limitades per diverses raons a la promoció interna fins la jubilació com a lloc base de l’administració educativa, és la nostra intenció de constituir-nos en Cooperativa Professional Europea d’Ensenyants per un Coneixement Obert i Lliure, com a Plataforma per a la promoció de l’Apoderament Popular mitjançant la difusió de les eines científiques i humanistes necessàries per al seu assoliment.

Els membres d’aquesta Cooperativa Professional podrien ser persones en l’atur o contractades d’alguna manera per les administracions educatives (les persones en l’atur haurien de ser susceptibles de ser contractades a la vista dels criteris concrets de les pròpies administracions educatives. Encara que els requisits de nacionalitat o residència en un determinat territori no es complisquen).

L’estructura de la Cooperativa hauria de ser en funció de dues plataformes integrades i complementàries: 1) Un repositori d’accés lliure de recursos educatius en línia (ROEROL) gestionat per professionals de la documentació i la biblioteconomia (també tant en l’atur com contractats per les administracions), tot funcionant com una Cooperativa Professional integrada en FreedomCoop; i una Cooperativa Professional d’Ensenyament Obert i Lliure (COPEOL) en la qual podrien participar totes les persones professionals de l’ensenyament, siga en el nivell que siga, que siguen partidàries de la difusió del coneixement per a l’Apoderament Popular contra el sistema capitalista depredador del territori i de les persones.

Les activitats econòmiques d’aquestes Cooperatives poden ser de serveis d’accés gratuït i també de serveis personalitzats en funció de les necessitats individuals o col·lectives de les persones que s’hi acosten amb la intenció de rebre aquests serveis, els quals serien, d’alguna manera, de pagament, essent possible amortitzar aquests serveis en euros, altres monedes fiat, i en Faircoin2.

1.- Repositori Obert de Recursos Educatius en línia (ROEROL)

En primer lloc es descriu la necessitat d’un Repositori accessible per internet de recursos educatius que haurien de ser opensource, de codi obert, amb una llicència d’ús que implicara la citació adeqüada dels mateixos.

1.1.- Gestió Professional Bibliotecària (Sub coop? En tot cas serien professionals bibliotecaris)

La gestió professional d’aquest Repositori hauria de ser d’una cooperativa o d’una sèrie de persones i/o nodes dins la xarxa de Freedom Coop, que tinguessen la qualificació per a treballar en l’Administració Pública com a Bibliotecaris o documentalistes.

Les diferents tasques que podrien desenvolupar serien: a) Gestió Bibliotecària, en tant que serveis de manteniment del Repositori ROEROL, gestió que ha de ser sense ànim de lucre i que podria complementar-se amb un servei similar a nivell de les diferents administracions educatives que, a dia de hui, ens ofereixen aquestos serveis d’una manera més o menys fàcil per a acomplir els seus propis objectius de servei públic educatiu; b) Serveis de Recerca de recursos i Investigació (Troballes tant al ROEROL com a qualsevol altre servei lliure i obert d’accés a aquesta mena de recursos), aquests sí que serien remunerats per les persones i/o col·lectius demandants dels mateixos serveis tant en moneda fiat com en Faircoin2.

1.2.- (Gestió Bibliotecària) Serveis de Manteniment de l’Accés Obert i Lliure on line a ROEROL

La Gestió Bibliotecària, en tant que serveis de manteniment del Repositori ROEROL, haurà de ser realitzada per personal qualificat d’una manera estandaritzada per les administracions públiques, o susceptible de ser qualificades com a aptes per aquestes administracions segons les seues regles. La gestió que ha de ser sense ànim de lucre i podria complementar-se amb un servei similar a nivell de les diferents administracions educatives que, a dia de hui, ens ofereixen aquestos serveis d’una manera més o menys fàcil per a acomplir els seus propis objectius de servei públic educatiu.

1.3.- (Gestió Bibliotecària) Serveis de Recerques de recursos i Investigació (remunerats)

Aquestos Serveis de Recerca de recursos i Investigació (Troballes tant al ROEROL com a qualsevol altre servei lliure i obert d’accés a aquesta mena de recursos) serien realitzats per les persones encarregades del manteniment de l’accés lliure i obert o per persones autoritzades per aquells i sota la seua supervisió. Aquests serveis sí que serien remunerats per les persones i/o col·lectius demandants dels mateixos tant en moneda fiat com en Faircoin2.

2.- Cooperativa Professional d’Ensenyament Obert i Lliure (COPEOL; Servicis de pagament per Servicis de Formació Puntuals impartits per professionals capacitats..)

A més de la gestió de recursos oberts, aquest projecte necessita de recursos humans capaços de facilitar l’aprenentatge per poder fer efectiu l’Apoderament de les persones en les seues lluites i les seues accions socials, les quals, sense aquesta base, mai han estat capaces de sobrepassar un estadi de revolta més o menys permanent però sense possibilitat d’ultrapassar aquests cap a un estadi de doble poder o administracions alternatives a les aparentment «legals» que permeten els canvis veritablement històrics i/o revolucionaris a nivell social i cultural.

La realització d’aquestos serveis ha de ser per personal qualificat per les administracions educatives o susceptible de ser qualificat positivament per aquestes en la realització de tasques docents.

La realització d’aquestos serveis ha de ser per remunerada a la Cooperativa, tant en moneda fiat com en Faircoin2.

La decisió de posar un preu als serveis i els criteris per aplicar el seu cobrament seran responsabilitat de la Cooperativa, que tindrà sempre el criteri de l’accés al coneixement com a determinant per a justificar totes les seues accions. Per exemple, en l’admissió de beques i/ajudes per a l’accés a la informació i/o formació educativa.

Valoració de la viabilitat i de la oportunitat del projecte.

En aquests moments històrics d’extremada volatilitat dels deures socials, amb una crisi de treball que es reflexa en la desocupació i/o precarietat excessiva del personal docent i documentalista qualificat, ens pareix molt oportú el llançament d’aquest projecte.

Tant pel que fa a la prestació de serveis que l’administració pública educativa que cada vegada està deixant de banda en favor de la privatització d’aquells serveis com a la restricció al coneixement i al gaudi de l’art i les activitats artístiques, com ara les escèniques.

Des del punt de vista de l’Administració Pública valenciana

Des del punt de vista de l’Administració Pública Educativa valenciana, l’aparició i consolidació d’aquest projecte permetria la consolidació d’un criteri bàsic de Públic Accés al saber i a les activitats artístiques que es podria complementar amb serveis que, ja a hores d’ara, estan fent servir tant les administracions educatives com culturals en les seues instalacions bibliotecàries, documentalistes i educatives.

Des del punt de vista de la Cooperativa Europea

Des del punt de vista de la Cooperativa Europea ens posem en marxa per: a) garantir l’Apoderament de les poblacions en les eines bàsiques que permetrien el control d’aquestes respecte del seu entorn i de les accions socials i econòmiques depredadores del sistema capitalista; b) facilitar l’accés a l’autoempleu d’una bona part de la joventut amplament qualificada que podria aportar a la cooperativa les seues capacitats al mateix temps que dóna un servei a la població entre la qual resideix; c) possibilita la creació d’una estructura alternativa a la pública en previsió d’un desastre d’aquesta com es pot preveure en la conformació de les problemàtiques globals en els últims anys.

Col·lectiu Blanquerna, València, l’Horta, 9 d’octubre de 2016

Per un nou món

No cal dir que començar un text per un desig sona ingenu. Començar amb una negació.. no cal dir-ho!

Tanmateix, un fet com els referèndums i la seva desqualificació actual tant en boca dels perdedors com de possibles guanyadors esporuguits mereix la reflexió i la publicació d’aquesta per les vies habituals. Som-hi!

Dilluns ens despertàvem ensopits pels resultats a Colòmbia, avui l’enrenou s’afanya en desqualificar-nos el RUI català. Què ens passa ara?

Fóra que a Colòmbia encara mana l’Oligarquia espanyola i a Catalunya la Petita Oligarquia “otrora” pro-espanyola vol continuar manant a la seva Petita Espanya Catalana. Fóra que els tertulianos han patit una mica de amnèsia democràtica més forta que el seu propi Alzheimer Històric.. El cas és que el tema és la inseguretat dels possibles resultats i, per tant, de les possibles inversions.. Com mana el llenguatge burgès i neoliberal encara oi que sí?

Què queda d’allò de la Sobirania Popular..?? ¿Només un somni d’estiu dels idealistes il·lustrats que no podia quedar inclòs en qualsevol ideologia, a partir d’aleshores, democràtica? Tanmateix aquest esperit viu encara on va nàixer, al cor d’Europa. On quan algú faça alguna proposta per a votar en referèndum de la seva definitiva o temporal supressió tothom es riurà de la bestiesa!

Que estem esporuguits per la pujada al candelero de quatre fatxes a mitja Europa? Mireu els comptes corrents dels mateixos i penseu quina por que ténen a perdre-ho tot. Mireu el seu incoherent discurs i voreu la seva por a quedar-se definitivament muts.

La Democràcia, com la Llibertat de Pensament, de Premsa, de Paraula, de Càtedra, etc., és ella mateixa inapel·lable. Com la Dignitat. Sempre haurem de recórrer a ella quan haurem perdut tot. Sempre hi trobarem les paraules ben amagadetes des del segle IV abans de Crist. Sempre trobarem els aires de llibertat a l’Edat Mitja, tant als camps com a les ciutats d’Europa. D’aquella Europa on naixien les Llibertats junt als Privilegis per a fer front a una aristocràcia degenerada encara que culta en els seus llocs més famosos de l’Occitània a la Itàlia Urbana, Universitària i Comercial; a la Lotaríngia planera plena de burgs lliures i de nous esperits.. I quan ens falti l’alè, senyorxs, ens toca cantar A les barricades a dins de la masmorra. Sí, també en té lletra en català! Què no en sabíeu?

Thanks God que encara tenim la CUP al Principat..

La Prostitució i els pputeros.

Després de l’spot de l’actriu porno Amarna Miller anunciant el Saló del Porno a Barcelona haig de fer una aportació al debat des del punt de vista de una persona que sempre ha tingut clares les seves afeccions, entre les quals mai ha estat el fer de putero ni contribuir-hi per acció o per omissió.

Definició de putero

Em veig en l’obligació de definir el concepte de putero. Putero(*) és aquell que vol sexe i no l’importa res el que s’esdevinga per a assolir la seua satisfacció, que sempre serà immediata i a curt termini. És a dir, és una persona que s’ha avesat a creure que els putos o les putes ho són per pròpia decisió i no cal pensar en les seues condicions de feina. De la mateixa manera que quan agafem un taxi no es plantegem per què el taxista du un rotllo o un altre, ó tampoc es fixem en el to de veu o la cara de la persona que ens serveix en un establiment hostaler, etc.

Putero és un client, ara bé, és un client amb poc o nul·la empatia. I amb una continuació evident del què es considera com ésser associal, però també pot ser, per fixació obsessiva ó per pur desig crematístic d’explotació de recursos humans àvids, segons aquesta persona, de tenir relacions sexuals a canvi de sexe, trobem el Putero pròpiament dit, un Empresari Sexual. Un Lenó que es deia en llatí. Amo d’esclaus, sexuals, que es vantava de ser respectable però que perdia tota aquesta respectabilitat quan que compartia categoria social amb els traficants d’esclaus o de gladiadors..

El pas de putero a Putero, i d’aquest a pputero, amb contactes ppolítics suficients per a esdevenir un capo de la màfia basada en el negoci del sexe que sempre ha existit i que tenim ben documentada des de l’època romana, ha estat sempre una qüestió d’ordre menor. Depèn de la persona i de les circumstàncies. Tanmateix, la legió de col·laboradors en la tasca concentracionària de control del material esclau humà i de justificar la seua situació més o menys des de les seves posicions de moral i categoria social auto-considerada benestant és general i diversa en totes les societats des de la revolució urbana. Certament cal parlar aquí de la institucionalització del Patriarcat com a mode de control social amb aquestes revolucions urbanes que es consoliden arreu del món en les primeres civilitzacions on, esclavisme i prostitució sagrada eren coetànies.

La Prostitució

Un altre tema és la Prostitució. La Prostitució s’ha considerat moltes vegades com inevitable i com a una activitat fins i tot respectable per a les dones que han assolit un status social consolidat en la «respectabilitat» de la seua funció social d’alleugerar les tensions acumulades en els nuclis familiars formals. Ara bé. Aquest status de les hetaires i de les sacerdotisses de religions antigues ha estat sempre compatible amb l’existència d’esclavatge sexual. És a dir, no és el mateix però tampoc ha estat mai la «solució» al problema de la deshumanització de l’esclavatge sexual.

Aleshores arribem al punt de definir aquest problema com a una part de l’alienació que produeix la reducció a objecte de «l’eina sexual», la persona prostituïda. L’alienació de la persona treballadora sexual exemplifica l’alienació del treballador en general. És la seua manifestació intemporal que la fa comprensible, que la fa real i no fictícia com ens voldria mostrar el neoliberalisme.

Per tant, la «solució» mai ha estat en els canvis legislatius, com ara la prohibició del tràfic i de l’esclavatge al segle XIX, ó de les activitats urbanes qualificades per la classe dominant com a no saludables, encara que ells foren els primers clients puteros del negoci sexual independent de dones emancipades o de bordells gestionats per màfies més o menys consolidades en l’estructura urbana moderna.

La Prostitució és una activitat que es considera inevitable perquè sempre que s’ha produït una situació excepcional i/o dramàtica, les necessitats de les dones i dels hòmens proletaris (és a dir, posseïdors del seu cos i de res més, sobretot després d’haver venut els fills en un moment previ..) ha donat pas a l’ús dels seus últims recursos a totes les persones en un intent de sobreviure o de sobreposar-se a aquella situació dramàtica i/o excepcional. La consolidació d’aquesta situació social normalment ve donada per la consolidació del patriarcat/putero, desitjós de ser reconegut com el superior i legitimat en la tasca successòria, mentre que la legitimitat del treball femení, siga de la natura que siga, ha estat sempre bandejat i fins i tot, en aquest cas doncs podria donar independència econòmica, criminalitzat.

Ara bé, l’exepcionalitat de qualsevol situació moltíssimes vegades (si no totes) ha de ser agafada amb pinces. Vivim en una època plena de situacions excepcionals. Situacions que afecten més a la capa més baixa i desapoderada de la població, i que, per tant, la fan objecte de l’ànsia de satisfacció immediata dels desitjos inconfessables de moltes persones amb recursos suficients per a pagar per satisfer-los. És a dir, si hi ha putes i putos és perquè el sistema els fabrica i protegeix, malgrat considere il·legal la seua activitat. El criteri «humanitari» de no perseguir la pràctica i sí al criminal Putero s’ha generalitzat. Ara bé, el manteniment de l’activitat de la prostitució com a crim al Codi Penal fa que les víctimes de la prostitució, moltes vegades immigrants amb cap o molts pocs drets per a residir al país on treballa, siguen les primeres en mantenir el silenci d’omertà que caracteritza l’activitat social de la Prostitució. Contribuint-hi molt significativament amb la seua pervivència per manca de col·laboració amb la justícia de les pròpies víctimes.

El Puterio

L’expressió és usada a l’spot d’Amarna Miller i en les crítiques al mateix en tant que crida al Saló del Porno de Barcelona en referència a l’empresa especialitzada en prostíbuls que fa possible el finançament del mateix.

Si la definició és objecte de moltes interpretacions, doncs té a veure amb el substrat cultural de cada país, és evident que fa referència genèrica a l’activitat de la prostitució. Ara bé, com que el punt de vista és sempre el mateix en aquest assumpte, i en qualsevol en el qual es vegin barrejades els drets humans i les minories/majories socials, per tant, és triple: el puterio faria referència al client, preferiblement baró amb uns recursos econòmica mínims per poder-los gastar-hi; Puterio faria referència al negoci sexual sistematitzat en el capitalisme amb l’empresa de «serveis» sexuals i, per últim, pputerio faria referència al negoci que corrompeix una societat hipòcrita (amb doble moral, la societat, no les putes que ja en tenen prou amb la seua activitat per tant..).

La dimensió cultural ha fet tolerable un sentit de la paraula equivalent a la seua definició d’espai amb una intervenció legal relativament laxa. Aquest espai ha estat i encara ho és vist per molts sectors socials, com un espai d’alliberament de complexos i repressions de desitjos considerats inconfessables en un context distint. Certament aquest punt de vista «alliberador» és per al client putero un argument de pes per continuar amb la seua activitat sexual malgrat tots els indicis que ens parlen de la manca de dignitat de la persona prostituïda.

La crítica puritana

Des del segle XVII, moment de consolidació històrica de la burgesia com a classe social que en el segle següent farà possible les revolucions socials liberals, la crítica puritana ha estat una característica de la doble moral que acompanya l’activitat de la prostitució i la seua consideració social. Doble moral exemplificada magistralment en les pel·lícules de John Ford, Stagecoach, 1939, per exemple. Aquesta doble moral remet als orígens ideològics de la mateixa classe social burgesa: 1) Els cristians reformats en lluita contra l’Estat Absolutista en formació conformaren una primera fornada de lluitadors i activistes que identificaren la moral del treball burgesa amb la moral calvinista i protestant en general; 2) El liberalisme ateu del s. XVIII, que fa de Voltaire i del Marquès de Sade les seves dos grans cimeres referencials que acaben amb el neoliberalisme actual com a epígon ideològic.

Aquesta crítica ha estat instrumentalitzada com a causa eficient de la prohibició (total o relativa), encara que no ha estat capaç de suprimir el problema que és definit molt bé per l’activista sueca Kajsa Ekis Ekman entrevistada i citada en aquest fil de gnusocial/ A saber, « prostitución se encuentra justo ahí, en la intersección entre dos sistemas de opresión que son el capitalismo y el patriarcado. En el capitalismo el pobre existe para enriquecer y satisfacer al rico. Y según el patriarcado, la mujer existe para satisfacer al hombre. Ahí está la prostitución.»

El problema no és doncs els costums sexuals de les persones, el problema és el capitalisme que intenta aprofitar-se de tot, incloent el cos de les persones, i en especial de les persones més vulnerables doncs són les persones menys predisposades a plantejar oposició als desitjos de les persones puteres.

La prohibició de la tracta i el proxenetisme al mateix temps que la legalització de l’exercici «lliure» de la prostitució sempre per les víctimes mateixes i mai per intermediaris fa referència a aspectes bàsics de la lluita del moviment obrer. Ara bé, sabem que el moviment obrer és un començament d’un camí històric cap a un alliberament social i total (que moltes vegades va incloure aspectes de l’alliberament sexual i de gènere per part de les dones). En el cas de les persones prostituïdes no és pas un altre objectiu el que es planteja per a la resta dels treballadors manuals i/o intel·lectuals, l’alliberament total arribarà amb la supressió del sistema capitalista que és a l’origen de la lacra social i cultural, però també a l’explotació tardo-esclavista del cos de les persones en similitud a l’ús de les persones com a font de «força de treball», aquí al puterio es trobem a l’explotació del cos de les persones com a font de «plaer» del qual es dóna servei. La morbilitat i l’esperança de vida són sempre fora de la discusió. Però tanmateix són el mateix nivell de contradicció que justifica l’existència del Moviment Obrer en lluita cap al Comunisme i delxs treballadorxs del sexe cap al Nou Desordre Amorós del Charles Fourieri.

Joaquim Bernà i Torres, València, 2/10/2016

iV. FOURIER, Charles; El nuevo mundo amoroso, Siglo XXI Ed., 1972 -> Le nouveau monde amoureux, 1967.. [ ]

(*) Haig de fer una precisió quant a l’ortografia emprada en aquest article. Llevat de començament de frase putero client s’escriu en minúscules i Putero Empresari s’escriu amb majúscules. Tanmateix, el concepte de pputero que ja apareix al títol fa referència al membre d’una màfia d’explotació sexual tolerada més o menys per la societat dominant.

#NuitDebout .. El #15M francès comença el #31M?

Després de les manis multitudinàries a França contra la nova Llei del Treball del govern de Valls i Holande, enmig d’un estat de setge pels atemptats des de novembre passat que no ha impedit una Vaga General i aquestes manis, i en especial a París (vet aquí un vídeo), esdevé ahir 31 de març el dilema després d’una gran mobilització que deixa de tenir sentit en si mateixa per a esdevenir lloc de retrobament de la indignació global contra un món globalment contrari a la Humanitat com a espècie i com a Comunitat Civilitzada:

A la question « COMMENT LEUR FAIRE PEUR ? », la réponse a été unanime : « Nous ne rentrerons pas chez nous après la manif du 31 mars ». LE JEUDI 31 MARS, on participe donc aux manifestations. Mais après le défilé, on ne rentre pas chez nous. On occupe une place, un lieu, on verra bien où. On fait une projection géante de Merci patron !, à rigoler tous en chœur. On se fait des concerts pour la bonne humeur. Et aussi, surtout : on cause. On essaie d’inventer un truc, un point de fixation des espoirs et des luttes. #NuitDebout

[View the story “#NuitDebout” on Storify]