Els “Manters”, el petit comerç i la guerra per l’espai públic

Aquesta Guerra de Rates ó la Guerra de Classes?

+ arguments?

[versión en castellano en vagosymaleantes.com]

El “petit comerç” de capital familiar ja fa dècades que pateix seriosos problemes per subsistir. Amb la globalització, la venda al detall dels productes de consum ha patit transformacions tan profundes com la pròpia producció. La distribució alimentària s’ha anat concentrant en un petit nombre de cadenes de supermercats, la roba es compra majoritàriament als establiments de grans marques internacionals, l’electrònica l’anem a buscar a superfícies especialitzades situades en centres comercials, els mobles… els articles esportius… Prescindir del petit comerç és cada cop més fàcil. De fet, en alguns sectors, el que resulta complicat és esquivar els establiments de grans corporacions. Existeix abundant evidència empírica de l’impacte de les grans superfícies comercials en el comerç de capital local. En algunes zones dels EUA es parla de l’efecte Walmart consistent la destrucció del petit comerç per la competència d’aquesta gran cadena combinada amb la progressiva…

View original post 613 more words

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s