Per un nou món

No cal dir que començar un text per un desig sona ingenu. Començar amb una negació.. no cal dir-ho!

Tanmateix, un fet com els referèndums i la seva desqualificació actual tant en boca dels perdedors com de possibles guanyadors esporuguits mereix la reflexió i la publicació d’aquesta per les vies habituals. Som-hi!

Dilluns ens despertàvem ensopits pels resultats a Colòmbia, avui l’enrenou s’afanya en desqualificar-nos el RUI català. Què ens passa ara?

Fóra que a Colòmbia encara mana l’Oligarquia espanyola i a Catalunya la Petita Oligarquia “otrora” pro-espanyola vol continuar manant a la seva Petita Espanya Catalana. Fóra que els tertulianos han patit una mica de amnèsia democràtica més forta que el seu propi Alzheimer Històric.. El cas és que el tema és la inseguretat dels possibles resultats i, per tant, de les possibles inversions.. Com mana el llenguatge burgès i neoliberal encara oi que sí?

Què queda d’allò de la Sobirania Popular..?? ¿Només un somni d’estiu dels idealistes il·lustrats que no podia quedar inclòs en qualsevol ideologia, a partir d’aleshores, democràtica? Tanmateix aquest esperit viu encara on va nàixer, al cor d’Europa. On quan algú faça alguna proposta per a votar en referèndum de la seva definitiva o temporal supressió tothom es riurà de la bestiesa!

Que estem esporuguits per la pujada al candelero de quatre fatxes a mitja Europa? Mireu els comptes corrents dels mateixos i penseu quina por que ténen a perdre-ho tot. Mireu el seu incoherent discurs i voreu la seva por a quedar-se definitivament muts.

La Democràcia, com la Llibertat de Pensament, de Premsa, de Paraula, de Càtedra, etc., és ella mateixa inapel·lable. Com la Dignitat. Sempre haurem de recórrer a ella quan haurem perdut tot. Sempre hi trobarem les paraules ben amagadetes des del segle IV abans de Crist. Sempre trobarem els aires de llibertat a l’Edat Mitja, tant als camps com a les ciutats d’Europa. D’aquella Europa on naixien les Llibertats junt als Privilegis per a fer front a una aristocràcia degenerada encara que culta en els seus llocs més famosos de l’Occitània a la Itàlia Urbana, Universitària i Comercial; a la Lotaríngia planera plena de burgs lliures i de nous esperits.. I quan ens falti l’alè, senyorxs, ens toca cantar A les barricades a dins de la masmorra. Sí, també en té lletra en català! Què no en sabíeu?

Thanks God que encara tenim la CUP al Principat..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s