Projecte per a una Cooperativa Professional Educacional pel Saber Obert i Lliure

Alguna cosa per a compartir amb algú

Índex

Per Una Universitat veritablement Oberta i Lliure:

Exemples d’un Crisi Global

Per una Cooperativa Professional Educativa dins la cooperativa global Freedom Coop.

Un Repositori basat en el Coneixement Obert cap a una Universitat veritablement Lliure i Oberta.

Projecte per a una Cooperativa Europea del Coneixement Lliure i Obert

Valoració de la viabilitat i de la oportunitat del projecte.

By Joaquim Bernà i Torres; professor d’Ensenyament Secundari de la Conselleria d’Educació valenciana.

Introducció. Per a una veritable Universitat Lliure i Oberta.

L’evolució del sistema educatiu en els últims anys ha estat causa de moltes polèmiques i algunes d’aquestes vertaderament significatives pel que seria una Renovació Pedagògica basada en criteris d’inclusió, adaptació al context social i les persones, independència dels conceptes clàssics d’assignatura i avaluació numèrica, etc.

Per concretar, a partir d’ara, aquesta evolució, remarcarem una enumeració de les grans modificacions del context educatiu a tot el planeta Terra com a llançadores de grans plantejaments de Renovació Pedagògica i que, posteriorment, vorem com a clau de les resistències del propi sistema educatiu institucional.

1.- La Crisi del sistema tradicional educatiu en els seus diferents sabors i tradicions en els últims anys reforça la idea de la necessitat d’una veritable renovació pedagògica però, sobre tot, representa la fi d’una determinada època i de les alternatives de les polítiques educatives que fins ara s’han aplicat. Reflex del qual han estat les successives i de vegades impulsives Reformes Educatives que s’han patit arreu del món on no es mantenen els esquemes tradicionals (aparentment amb resultats millors). El fracàs reiterat d’aquestes reformes reforça les alternatives veritablement novadores que tanmateix mantenen uns nivells de qualitat contrastats amb els resultats de proves mínimament transparents com PISA.

2.- La Crisi Tecnològica que significà la irrupció imparable del món digital de les telecomunicacions al si del sistema educatiu tradicional reforça, per un costat, les necessitats de renovació pedagògica front unes estructures obsoletes que valoren encara l’aprenentatge mecànic i mecanicista, però també d’altra banda suposa una revolució ideològica comparable a la de l’extensió de la impremta. Amb el correlat de la crisi de les institucions educatives pròpies de l’expansió d’aquell medi de distribució i compartició del coneixement amb la cultura librària tradicional. Tanmateix la cultura librària, contra el que s’havia hipotetitzat pels cridaners neotecnòlegs, no s’ha acabat; el que ha passat és, per contra l’aparició de noves formes de creació i distribució/compartició d’aquesta cultura librària que connecten amb èpoques anteriors com ara el propi Renaixement en el qual va nàixer la pròpia Impremta.

3- La Crisi Social que ha esclatat al començament del segle XXI, quan les expectatives eren altres amb el concepte de la Fi de la Història, ha donat com a conseqüència la radicalització de les desigualtats socials, desigualtats no solament ara econòmiques sinó també i especialment d’accès al saber i el coneixement parcel·lat i tancat en paranys propietaris que són justificats només amb el manteniment del domini de classe per part de la minoria burgesa dominant front a la gran massa de la població humana que ja no és només tema de Ciència Ficció com a la pel·li “Elysium” (2013; http://www.imdb.com/title/tt1535108 ) sinó un tema de l’actualitat més punyent a tots els mass media generalistes.

4.- La Crisi Econòmica des de 2008, que no ha fet més que fer palès la Crisi Estructural del Capitalisme com a Mode de Producció (term. marxista) i/o civilització (term. més positivista). El correlat amb la crisi econòmica dels deutes econòmics impagables dels prèstecs bancaris amb finalitat educativa fa d’aquesta crisi, i la que suposa la discussió del model al Xile postpinotxetista, ens il·lumina la crisi estructural del model econòmic capitalista educatiu també i no només de les relacions de producció o socialització capitalistes que pressuposen els diferents casos de Cul de Sac Històric entre els USA i Xile.

5.- La Crisi Ecològica, que prefigurada en la primerenca Crisi Productiva per acabar amb la insostenibilitat del mateix model capitalista apalancat aparentment en la impossibilitat de les “escassetats” dels models històrics anteriors; ens du a la realització dels límits evidents dels recursos terrestres per abastir l’esbojarrada carrera per a la producció il·limitada de bens inútils. La pròpia sostenibilitat del model cirular alternatiu que s’exemplifica en l’elaboració de filaments plàstics per reciclar les tones i tones de deixalles sòlides ens demostra que no estem tan lluny de la concreció d’alternatives viables al desgavell capitalista.

Exemples per a una crisi global

Per a deixar ara el context causal del procés de la Renovació Pedagògica, començarem ara a veure com han afectat aquestos canvis en el context de la Maneta de les Crisis del Mode Capitalista tot exemplificant-se en les estratègies, plantejaments i manifestacions concretes d’aquesta Renovació Pedagògica.

1.- La Crisi del Sistema Educatiu pel que fa a la seua funció, és a dir, a la formació del personal que després es fa valdre i que.. No hauria de tornar a l’escola per a demostrar i tanmateix no pot fer una altra cosa perquè la velocitat amb la qual canvia en context de la Formació Professional és tan alta i les institucions tan encarcarades en un procés normatiu i normalitzador tan rígid, que l’adaptació pareix impossible sense carregar-se la pròpia Institució Educativa.. Amb la qual cosa la derrota és mútua i total. Ens carreguem el model d’èxit que ha estat l’externalització del procés formatiu en institucions que no són les mateixes de la vida quotidiana i el treball usual; el qual no és sinó demostració del fracàs definitiu sobrevingut després de 2008 del neoliberalisme com a ideologia política i econòmica. I, per contra, la consagració d’un model públic i comunitari d’ensenyament com el finlandès. [https://vimeo.com/168216028]

2.- La Crisi Tecnològica ha estat protagonista en el procès històric anterior, donat que la pròpia dinàmica innovadora creava les institucions (Open Campuses) i les seves pràctiques novedoses com ara els bar-camp, els mooc, etc.. La necessitat d’aprenentatge per part del món laboral i empresarial ha fet possible la generalització d’aquelles, molt més adaptades a les estructures cambiants del món actual i a la seua particular sensibilitat amb el mode de vida hacker que demana llibertat però també compromís inexcusable amb el saber i el saber fer.. L’ètica hacker de Pekka Himanen és el llibre de referència per aquests conceptes. [https://en.wikipedia.org/wiki/Pekka_Himanen]

3.- La Crisi social contemporània, des del maig de 1968, ha estat una crisi de legitimitat de les institucions educatives al mateix temps que una crisi de la inevitabilitat de la dominació de classe o patriarcal, o neocolonial, etc. El camp de batalla ha anat desenvolupant zones alliberades on la possessió del saber i del saber fer ha estat la clau de la independència real de les comunitats socials alternatives, des de les primeres comunes fins a les Confederacions al Kurdistan.. Hui, la independència real implica Sobirania Alimentària, amb el correlat del control social de la Agricultura Ecològica; Sobirania Tecnològica, amb la ruptura amb el model industrialista insostenible per la multi distribució de bens i coneixements que permet la fabricació personalitzada via impressores 3D.. Sobirania Femenina anti Patriarcal de les comunitats de dones autosuficients, etc.

4.- La Crisi Econòmica que ha fet possible la marginació de bona part de les persones que sortien al mercat laboral amb una qualificació tan alta com inútil dins de les espectatives del propi sistema capitalista ha fet possible el desenvolupament tecnològic alternatiu fins a límits que els més optimistes no sospitaven ni de bon troç. La proliferació de Cooperatives, Comunes, Pisos Compartits, etc.., és i serà el signe dels temps que marcarà l’enfonsament del Sistema Capitalista as we know it.

5.- La Crisi Ecològica tan negada i tan real dia rere dia, no ha fet més que demostrar impossible de defugir els canvis estructurals, aquestos sí, que impliquen l’abandonament de les energies fòssils centralitzades i l’adopció de les energies renovables en un context de Tercera Revolució Industrial com teoritza Jeremy Rifkin. [http://www.thethirdindustrialrevolution.com/]

Per tant, la indefugibilitat d’aquestes modificacions estructurals fa que els canvis que anunciava la Renovació Pedagògica a començament del segle XX ja no siguen de somiatruites sinó de doctors ressabuts d’Universitat en un context en el qual és el model didàctic de les Universitats el que passa a ser model didàctic dels nivells inferiors.., denominats ara primaris. Dins tot d’una nova estructura institucional i social en la qual el pas d’un nivell inferior didàctic a un de superior passa a ser una ampliació de les Xarxes d’Aprenentatge més que no pas un abandonament de les primàries.. [https://en.wikipedia.org/wiki/Personal_learning_network]

En aquest context és el que proposem la creació d’una Nova Institució Educativa que seria la Universitat Oberta i Lliure, en la qual les dicotomies tecnològiques de l’Open software i del Free Software es troben totes elles reduïdes al si de l’Objectiu Superior de la creació d’Apoderament Popular Incrementalment Infinit.

Passaríem doncs ara a la descripció d’aquest model i de com en aquesta proposta concreta es manifestaria la creació d’institucions concretes com ara la Cooperativa Professional dins la cooperativa global Freedom Coop.

Per una Cooperativa Professional Educativa dins la cooperativa global Freedom Coop.

Amb la creació de Freedom Coop [https://freedomcoop.eu] s’estableix un marc absolutament nou per a garantir, per als jòvens aturats hiperqualificats que nodreixen les files de l’atur, una eixida professional al mateix temps legal i fora del sistema capitalista gràcies a l’ús de Faircoin2 com a criptomoneda i unitat de compte intern a la cooperativa Freedom Coop. [https://freedomcoop.eu/ca/preguntes-frequents/]

Gràcies a les potencialitats que aquesta plataforma cooperativa europea ofereix als treballadors altament qualificats avui a l’atur, com ara bona part dels treballadors interins, però també, molts treballadors fixes amb carreres limitades per diverses raons a la promoció interna fins la jubilació com a lloc base de l’administració educativa, és la nostra intenció de constituir-nos en Cooperativa Professional Europea d’Ensenyants per un Coneixement Obert i Lliure, com a Plataforma per a la promoció de l’Apoderament Popular mitjançant la difusió de les eines científiques i humanistes necessàries per al seu assoliment.

Els membres d’aquesta Cooperativa Professional podrien ser persones en l’atur o contractades d’alguna manera per les administracions educatives (les persones en l’atur haurien de ser susceptibles de ser contractades a la vista dels criteris concrets de les pròpies administracions educatives. Encara que els requisits de nacionalitat o residència en un determinat territori no es complisquen).

L’estructura de la Cooperativa hauria de ser en funció de dues plataformes integrades i complementàries: 1) Un repositori d’accés lliure de recursos educatius en línia (ROEROL) gestionat per professionals de la documentació i la biblioteconomia (també tant en l’atur com contractats per les administracions), tot funcionant com una Cooperativa Professional integrada en FreedomCoop; i una Cooperativa Professional d’Ensenyament Obert i Lliure (COPEOL) en la qual podrien participar totes les persones professionals de l’ensenyament, siga en el nivell que siga, que siguen partidàries de la difusió del coneixement per a l’Apoderament Popular contra el sistema capitalista depredador del territori i de les persones.

Les activitats econòmiques d’aquestes Cooperatives poden ser de serveis d’accés gratuït i també de serveis personalitzats en funció de les necessitats individuals o col·lectives de les persones que s’hi acosten amb la intenció de rebre aquests serveis, els quals serien, d’alguna manera, de pagament, essent possible amortitzar aquests serveis en euros, altres monedes fiat, i en Faircoin2.

1.- Repositori Obert de Recursos Educatius en línia (ROEROL)

En primer lloc es descriu la necessitat d’un Repositori accessible per internet de recursos educatius que haurien de ser opensource, de codi obert, amb una llicència d’ús que implicara la citació adeqüada dels mateixos.

1.1.- Gestió Professional Bibliotecària (Sub coop? En tot cas serien professionals bibliotecaris)

La gestió professional d’aquest Repositori hauria de ser d’una cooperativa o d’una sèrie de persones i/o nodes dins la xarxa de Freedom Coop, que tinguessen la qualificació per a treballar en l’Administració Pública com a Bibliotecaris o documentalistes.

Les diferents tasques que podrien desenvolupar serien: a) Gestió Bibliotecària, en tant que serveis de manteniment del Repositori ROEROL, gestió que ha de ser sense ànim de lucre i que podria complementar-se amb un servei similar a nivell de les diferents administracions educatives que, a dia de hui, ens ofereixen aquestos serveis d’una manera més o menys fàcil per a acomplir els seus propis objectius de servei públic educatiu; b) Serveis de Recerca de recursos i Investigació (Troballes tant al ROEROL com a qualsevol altre servei lliure i obert d’accés a aquesta mena de recursos), aquests sí que serien remunerats per les persones i/o col·lectius demandants dels mateixos serveis tant en moneda fiat com en Faircoin2.

1.2.- (Gestió Bibliotecària) Serveis de Manteniment de l’Accés Obert i Lliure on line a ROEROL

La Gestió Bibliotecària, en tant que serveis de manteniment del Repositori ROEROL, haurà de ser realitzada per personal qualificat d’una manera estandaritzada per les administracions públiques, o susceptible de ser qualificades com a aptes per aquestes administracions segons les seues regles. La gestió que ha de ser sense ànim de lucre i podria complementar-se amb un servei similar a nivell de les diferents administracions educatives que, a dia de hui, ens ofereixen aquestos serveis d’una manera més o menys fàcil per a acomplir els seus propis objectius de servei públic educatiu.

1.3.- (Gestió Bibliotecària) Serveis de Recerques de recursos i Investigació (remunerats)

Aquestos Serveis de Recerca de recursos i Investigació (Troballes tant al ROEROL com a qualsevol altre servei lliure i obert d’accés a aquesta mena de recursos) serien realitzats per les persones encarregades del manteniment de l’accés lliure i obert o per persones autoritzades per aquells i sota la seua supervisió. Aquests serveis sí que serien remunerats per les persones i/o col·lectius demandants dels mateixos tant en moneda fiat com en Faircoin2.

2.- Cooperativa Professional d’Ensenyament Obert i Lliure (COPEOL; Servicis de pagament per Servicis de Formació Puntuals impartits per professionals capacitats..)

A més de la gestió de recursos oberts, aquest projecte necessita de recursos humans capaços de facilitar l’aprenentatge per poder fer efectiu l’Apoderament de les persones en les seues lluites i les seues accions socials, les quals, sense aquesta base, mai han estat capaces de sobrepassar un estadi de revolta més o menys permanent però sense possibilitat d’ultrapassar aquests cap a un estadi de doble poder o administracions alternatives a les aparentment «legals» que permeten els canvis veritablement històrics i/o revolucionaris a nivell social i cultural.

La realització d’aquestos serveis ha de ser per personal qualificat per les administracions educatives o susceptible de ser qualificat positivament per aquestes en la realització de tasques docents.

La realització d’aquestos serveis ha de ser per remunerada a la Cooperativa, tant en moneda fiat com en Faircoin2.

La decisió de posar un preu als serveis i els criteris per aplicar el seu cobrament seran responsabilitat de la Cooperativa, que tindrà sempre el criteri de l’accés al coneixement com a determinant per a justificar totes les seues accions. Per exemple, en l’admissió de beques i/ajudes per a l’accés a la informació i/o formació educativa.

Valoració de la viabilitat i de la oportunitat del projecte.

En aquests moments històrics d’extremada volatilitat dels deures socials, amb una crisi de treball que es reflexa en la desocupació i/o precarietat excessiva del personal docent i documentalista qualificat, ens pareix molt oportú el llançament d’aquest projecte.

Tant pel que fa a la prestació de serveis que l’administració pública educativa que cada vegada està deixant de banda en favor de la privatització d’aquells serveis com a la restricció al coneixement i al gaudi de l’art i les activitats artístiques, com ara les escèniques.

Des del punt de vista de l’Administració Pública valenciana

Des del punt de vista de l’Administració Pública Educativa valenciana, l’aparició i consolidació d’aquest projecte permetria la consolidació d’un criteri bàsic de Públic Accés al saber i a les activitats artístiques que es podria complementar amb serveis que, ja a hores d’ara, estan fent servir tant les administracions educatives com culturals en les seues instalacions bibliotecàries, documentalistes i educatives.

Des del punt de vista de la Cooperativa Europea FreedomCoop.eu

Des del punt de vista de la Cooperativa Europea FreedomCoop.eu ens posem en marxa per: a) garantir l’Apoderament de les poblacions en les eines bàsiques que permetrien el control d’aquestes respecte del seu entorn i de les accions socials i econòmiques depredadores del sistema capitalista; b) facilitar l’accés a l’autoempleu d’una bona part de la joventut amplament qualificada que podria aportar a la cooperativa les seues capacitats al mateix temps que dóna un servei a la població entre la qual resideix; c) possibilita la creació d’una estructura alternativa a la pública en previsió d’un desastre d’aquesta com es pot preveure en la conformació de les problemàtiques globals en els últims anys.

Col·lectiu Blanquerna, València, l’Horta, 9 d’octubre de 2016

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s